La imatge és més universal. Té un codi universal.
L’educació per els mitjans tenen que ser varios.
Dos factors principals: Familia i escola.
La responsabilitat d’educar és cosa de les dos institucions (familia i escola). ‘’Hagamos lo que hagamos en casa tiene incidencia en los niños e igual pasa en la escuela.’’
Els mitjans de comunicació tenen una gran responsabilitat
ja que de certa manera ells estàn educant i estan tenint un rfrcte educatiu. Hi
ha un gran malgastament en els mitjans de comunicació i en les tecnologies (tot
el que ve per imatge sempre és complementari a la paraula que diu.).
No és el mateix ensenyar a partir d’un video que a partir
de la parla del professor. Es té que fer una alfabetització múltiple a les
escoles (visual i digital) que permeti que tothom pugui treure beneficis de les
tecnologies. Les noves generacions s’adapten més fàcilment a qualsevol canvi i
tenen una ment més oberta. Es té que dissenyar pedagogies.
CONCLUSIÓ
El professor està considerat com el més important i els
mitjans de comunicació no tant. Actualment no es fa un bon ús de les
tecnologies (TIC) en les aules, en el sentit de que és un suport. La tecnologia
a vegades s’han vist com entreteniment. Té que haver-hi responsabilitat de part
dels mitjans i educar. Amb educació es preten donar les pautes perquè l’infant
o jove pugui ser crític i autònom.
Crític: Adonar-te de quan t’estan intentant enganyar etc.
Que tinguis prou opinió per quedar-te amb una altre.
L’autodidactisme no és suficient. Ncessitem estar educats
i no ho podem deixar en l’autodidactisme.
La competència comunicativa és saber veure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario