Trets carecterístics de la llengua oral formal

Té carecterístiques de la llengua oral i la llengua escrita.

è Trets contextuals:

-Caràcter no universal i aprenentatge escolar: Caràcter no universal perque parlem d’unaltre llengua oral, no d’àmbit familiar ni privat. No es desenvolupa de manera espontània. I en l’aprenentatge escolar, hi ha un aprenentatge específic.

-Acústica, efimera i produïda en temps real:  Acústica ja que ve per el canal audtiu, efímera ja que la vida és curta i la paraula se l’endú el vent. I produïda en temps real vol dir sobre la marxa.

-Context compartit, amb una comunicació relativament unidreccional: Comparteix l’espai físic i permet interectuar (perme una interectuació que per l’escrit no ho permet.

è Trets textuals:

-Formal i generalment monologada

-Informatica, planificada i de tema sovint especialitzat: Es planifica l’estructura.

-Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals (és a dir, acompanyen i matissen el què diem): L’escrit no és efimer i per tant el lector pot tornar a rellegir-lo però en el llenguatge oral quan un bon comunicador vol ser eficaç en el seu objectiu sap que ha d’anar repetint les paraules claus en diferents moments. Tampoc no cal repetir la paraula, pero si el concepte en si.

è Trets lingüístics:

-Paper fonamental dels trets suprasegmentals:

       ·Volum

       ·To

       ·Ritme

Aquests trets tenen un paper molt important en la transmissió del missatge, ja que un comunicador eficaç hi juga amb aquests trets.

-Ocurrència d’elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc..: Els elements díctics són els que podem referir amb la referència d’espai i temps. Anacoluts: faltes de sintaxis, faltes gramaticals de no concordança..

-Correció normativa i ús de la varietat estàndard: La normativa afecta la oral. La normativa és la varietat estàndard.

-No hi ha un model de llengua oral sinó que depend de la situació.